Perdent l'essència...

“Benvinguts al Lluçanès!” Recordo que cridava, amb cara somrient, a uns amics que per primera vegada visitaven la terra que m’ha vist créixer. Un altiplà situat al nord-est de la depressió central i lluitant per desvincular-se de la comarca, com si dels gals ens tractéssim. A ells se’ls eixamplaven els ulls. Observaven una terra plena de natura, de salut, de paisatges verds, de benestar.... Un paratge natural que no tenien la sort de poder gaudir en les seves ciutats; una tranquil·litat i una pau que realment els era envejable.

Sopant ahir amb dos bons amics, va sorgí aquest tema conflictiu.

Després d’un llarg període de conversa, els vaig acabar expressant que “estem perdent l’essència”.

Ells de seguida ho van reconèixer, i fins i tot van afegir-hi: “Uns companys de la meva Universitat venen cada any aquí al Lluçanès, perquè és un dels paisatges que no ha canviat quasi bé en els últims 500 anys”  Increïble, no?

Quina sort que tenim la gent d’aquí, no? Doncs, amb el pas del temps, aquesta sort es converteix en restes del passat aixafades per una destrucció empastifant de ciment i quitrà...

I penso: “Que els he de dir als meus amics ara?” Benvinguts a la metropolització? Benvinguts a la transformació odiosa que estem patint cap a les ciutats?

Potser si què són necessàries totes aquestes millores, potser si que ens mereixem tenir unes  carreteres com déu mana, potser si que necessitem estar ben comunicats.

Però, i ara? De què presumirem amb la gent de la ciutat? De què estarem orgullosos? D’un paisatge mig arrasat per carreteres? De tenir un semblant d’Eix en connexió pels petits pobles del Lluçanès?

Molta gent em pot dir que la carretera nova potser aportarà més gent i vida, és cert. Però i si aquesta part que ara tan sols és una insignificant carretera d’aquí uns anys en son 2, 3, 4… què passarà amb tot el què tenim? Què passarà amb aquest paisatge que ens estimem?

Tan sols em quedarà dir-los resignat: “Benvinguts al Lluçanès: On la comoditat ha passat per sobre l’essència del paisatge”.