Perdent l'essència...

“Benvinguts al Lluçanès!” Recordo que cridava, amb cara somrient, a uns amics que per primera vegada visitaven la terra que m’ha vist créixer. Un altiplà situat al nord-est de la depressió central i lluitant per desvincular-se de la comarca, com si dels gals ens tractéssim. A ells se’ls eixamplaven els ulls. Observaven una terra plena de natura, de salut, de paisatges verds, de benestar.... Un paratge natural que no tenien la sort de poder gaudir en les seves ciutats; una tranquil·litat i una pau que realment els era envejable.

Sopant ahir amb dos bons amics, va sorgí aquest tema conflictiu.

Després d’un llarg període de conversa, els vaig acabar expressant que “estem perdent l’essència”.

Ells de seguida ho van reconèixer, i fins i tot van afegir-hi: “Uns companys de la meva Universitat venen cada any aquí al Lluçanès, perquè és un dels paisatges que no ha canviat quasi bé en els últims 500 anys”  Increïble, no?

Quina sort que tenim la gent d’aquí, no? Doncs, amb el pas del temps, aquesta sort es converteix en restes del passat aixafades per una destrucció empastifant de ciment i quitrà...

I penso: “Que els he de dir als meus amics ara?” Benvinguts a la metropolització? Benvinguts a la transformació odiosa que estem patint cap a les ciutats?

Potser si què són necessàries totes aquestes millores, potser si que ens mereixem tenir unes  carreteres com déu mana, potser si que necessitem estar ben comunicats.

Però, i ara? De què presumirem amb la gent de la ciutat? De què estarem orgullosos? D’un paisatge mig arrasat per carreteres? De tenir un semblant d’Eix en connexió pels petits pobles del Lluçanès?

Molta gent em pot dir que la carretera nova potser aportarà més gent i vida, és cert. Però i si aquesta part que ara tan sols és una insignificant carretera d’aquí uns anys en son 2, 3, 4… què passarà amb tot el què tenim? Què passarà amb aquest paisatge que ens estimem?

Tan sols em quedarà dir-los resignat: “Benvinguts al Lluçanès: On la comoditat ha passat per sobre l’essència del paisatge”.

Miki Martínez: "Gràcies a la constància he arribat on sóc"

Enllaç:

http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/17171/“gracies_constancia_arribat_soc”

Universitat de Vic 96-81 Recambios Gaudi C.B. Mollet

Universitat de Vic: Cinc inicial: Garrote (7), Espuña (20), Tyghter (6), Freixas (9), Camós (12).
També: Ezequiel, Xavi Hernández (3), Majstorovic (11), Vila (9), Balanzó (15) i Prades (4).

CB Mollet:

Cinc inicial: Griso (5), Curto (2), Ferrer (3), Pons (17), Ramírez (24).

També: Dam (3), Reina, Fernández (6), Berenguer (8), Camps (9) i Palou (4).

Àrbitres: Alex Ming i Joel Pujol.


PARCIALS: 22-23 / 23-20 / 27-16 / 24-22

Anotar triples sempre es caracteritza com una de les gestes més complicades en el bàsquet. Són accions que estan requerides d’un mínim de qualitat tècnica per portar-les a terme. Aquest dissabte, però, l’Universitat de Vic ens va demostrar que per ells aquesta gesta és una cosa ben senzilla. Els homes de Balaguer van aconseguir anotar 16 llançaments des de la línia de 6,25. Sumant un total de 48 punts des del perímetre delimita la zona, és a dir, quasi bé la meitat del seu registre anotador.

Tot i la facilitat en els triples, el matx no  va començar gaire bé pels interessos vigatans, ja que el rival que tenien a la pista, el Mollet, com a quart classificat va ser un os dur de rossegar.

La primera meitat va avançar amb clara igualtat al marcador. Tan locals com visitants aconseguien posar-se per davant en el partit però tan sols per un o dos punts de diferència. Els vigatans contrarestaven els forts atacs dels del Vallès amb els llançaments de triple, on Joan Balanzó va aconseguir anotar-ne cinc.

Semblava que el tercer quart seria una rèplica dels dos anteriors, però, el Vic, amb un parcial de 12-0 i novament a base de llançaments de tres punts, aconseguia ampliar el marcador, tancar el tercer període amb una clara diferència en l’electrònic (72-59) i deixar el partit quasi vist per sentència.

L’últim quart va ser de pur tràmit, on els locals van arribar a aconseguir un màxim avantatge de vint punts (91-71). La màquina de fer triples va dir prou en l’últim llançament que va anotar el Vic, on Xavi Hernández posava el definitiu 96-81 al marcador.
Amb aquesta victòria el Vic es referma en les posicions capdavanteres i es prepara pel pròxim matx que disputarà a la pista del cinquè classificat, el CB Navàs.


[Informació publicada al diari "El 9NOU" (dilluns 28 de febrer de 2010)]

CP Voltregà 5-1 G.E.i.E.G

CP Voltregà: Roger Torelló, Juli Anguita, Gerard Teixidó, Santi Teixidó, Jordi Romeu –cinc inicial-

També: Albert Grau, Jordi Urbano i Jaume Molas.

G.E.i.E.G: Gascón, Eloi Gaspar, Ros, Vives, Casadevall -cinc inical-

També:  Sánchez i Farrés.

Gols: 

1-0 Anguita (p.) (min.7) 

1-1 Ros (min.10)

2-1 Anguita (min.11)

3-1 Albert Grau (min.40)

4-1 Jaume Molas (min. 47)

5-1 Santi Teixidó  (min.48)

El CP Voltregà rebia el passat dissabte 19 un rival directe per la lluita en la permanència de la OK Lliga, el G.E.i.E.G. On una victòria els suposava un pas de gegant en aquesta lluita, o una derrota els condemnava a seguir patint durant una jornada més.

Una afició local molt entregada va fer que els jugadors es van poder sentir recolzats durant els 50 minuts de joc, factor molt important durant moments claus del partit.

El partit va començar amb clar domini blanc-i-blau, tot i que els primers en avisar foren els visitants enviant una pilota al pal als 3 minuts.

El domini local es dissipava convertint-se en un constant anar i venir de les porteries defensades per Torelló, heroi del partit, i Gascón. Al minut 7, Anguita avançava els locals des del punt de pena màxima. Poc els va durar l’alegria quan tan sols tres minuts més tard, Ros empatava en una ràpida contra visitant.

Però menys els va durar l’alegria als visitants quan al següent minut Anguita, amb un xut desviat des de fora l’àrea, tornava a posar al Voltregà en avantatge per deliri de l’afició local.

El Voltregà es va acomodar en el partit, fet que va produir que a dos minuts per acabar la primera part l’osonenc Casadevall disposés d’un penal que, tot i fer-lo repetir, Torelló van encertar les dues vegades.

La segona part va començar sense un clar dominador del joc, on els visitants i posaven les ganes i els locals disposaven de les poques ocasions que es produïen. Els visitants, però, intentaven inquietar la porteria local amb xuts llunyans.

Els minuts passaven i la tensió augmentava. Era un resultat molt just per dos equips necessitats de punts.

Al minut 38, els visitants van disposar d’una falta directe, però es van tornar a topar amb el pletòric Roger Torelló, que novament tornava a fer posar dempeus el pavelló amb una espectacular aturada.

Dos minuts més tard va arribar el tercer gol, obra d'Albert Grau, després d’una gran jugada personal. El Victoriano Oliveras de la Riva era una festa.

La golejada la completaren Jaume Molas, al minut 48, definint a la perfecció una falta directe i, un minut més tard, Santi Teixidó en una pilota morta a la frontal, posava el punt i final en una gran nit d’hoquei a Voltregà.


[Informació publicada al diari "El 9NOU" (dilluns 21 de febrer de 2010)]

Ramon Besa: "“Els periodistes rurals hem après a mirar la gent a la cara"

Ramon Besa és un periodista esportiu que va néixer a Perafita l’any 1958. Els seus inicis començaren al 9NOU on finalment va acabar sent el director. Seguidament va fer el gran pas de la seva carrera convertint-se en cap d’esports del diari EL PAÍS. Besa ha guanyat diversos premis en la seva carrera, entre ells el prestigiós Premi Internacional  Vazquez Montalban.

Enllaç: 
http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/17170/“els_periodistes_rurals_hem_apres_mirar_gent_cara”